L’any 1933 els nazis van començar els seus atacs contra l’art modern amb la fundació de Kampfbund für deutsche Kultur (Unió de combat per la cultura alemanya). El govern va manifestar la seva oposició a les formes d’art que no seguissin les premisses del partit i, tal com dictava un decret signat per Hitler el 30 de juny de 1937, es van seleccionar obres considerades art decadent arreu del país per formar part d’una exposició que tingué lloc a Múnic el 19 de juliol de 1937.
L’exposició, anomenada Entartete Kunst (Art Degenerat), va acollir obres d’artistes cabdals en la història de l’art mundial: Max Beckmann, Marc Chagall, Otto Dix, Georg Grosz, Pablo Picasso, Wassily Kandinsky, Paul Klee, Oskar Kokoschka, Wilhelm Lembruck, i els fundadors de l’expressionisme alemany Franz Marc, Ernst Ludwig Kirchner, Emil Nolde i Karl Schmidt Rottluff.
Les obres s’exposaven acompanyades de comentaris irònics escrits sobre les parets, d’insistents recordatoris dels preus amb càrrec als fons públics que s’havien pagat per adquirir-les i de pintures fetes per malalts mentals. Es pretenia fer créixer entre el públic un pensament de reacció contra l’art modern i les deformacions expressionistes o abstractes, amb l’objectiu de tornar la dignitat al nou home alemany.
Entartete Kunst, rerefons
Per Ronald GlombPer a la coneguda exposició Entartete Kunst (Art Degenerat), que s'inaugurà a Múnic el 19 de juliol de 1937, els nazis van saquejar a Alemanya un gran nombre de museus públics. Moltes de les obres d'artistes alemanys jueus i no jueus van ser titllades de productes de ments malaltes, d'antialemanyes i de bolxevics.
La tardor de 1937, només un mes després de la inauguració de l'exposició, la resta d'obres que hi havia en un centenar de museus va ser confiscada. Les que es creia que no podien ser explotades van ser destruïdes per les flames el març de 1939. «Els nazis van cremar un miler de pintures i d'obres d'art plàstic, així com uns 4000 treballs sobre paper», diu Andreas Hneke, historiador de l'art.
Tanmateix, per a les obres que havien estat classificades d'internacionalment explotables, s'obrí un dipòsit al Palau Niederschnhausen a Berlín. Per mitjà de marxants d'art, es van posar a la venda al mercat estranger.
Aquesta explotació va acabar oficialment el 30 de juny de 1941.
©Berliner Morgenpost 1997
